Em dic Manuel Díaz.
Vaig començar a bussejar el 2024 i, tot i que pugui semblar poc temps, va ser suficient perquè el món submarí em canviés la manera de mirar moltes coses.
Fins llavors, el mar era quelcom que admirava des de fora. Quelcom bonic, immens, misteriós. Però quan vaig començar a bussejar vaig descobrir una altra realitat: un món silenciós, fràgil, ple de vida, que moltes vegades passa desapercebut per a aquells que vivim massa de pressa a la superfície.
Em va sorprendre tant que vaig sentir la necessitat de deixar, d’alguna manera, la meva petita empremta en aquest món.
Durant els últims 10 anys he treballat en tecnologia, dades i automatització. He col·laborat amb empreses que facturen desenes de milions d’euros, he vist com la tecnologia pot ordenar processos complexos, reduir errors, estalviar temps i ajudar les persones a prendre millors decisions.
I, en apropar-me al sector del busseig, em vaig adonar d’una cosa molt clara: molts centres segueixen gestionant el seu dia a dia d’una manera massa manual.
Reserves, pagaments, clients, activitats, formularis, documentació, planificació, comunicació… tasques que s’acumulen i que, moltes vegades, obliguen els gestors de centres de busseig a dedicar massa temps a la gestió i massa poc al verament important.
Perquè entenc el tediós que pot arribar a ser gestionar un centre de busseig.
I precisament per això va néixer ReefDesk.
ReefDesk no neix només com un programari. Neix com una manera d’aportar el poc que sé de tecnologia a un sector que m’ha donat molt en molt poc temps.
Neix per ajudar els centres de busseig a treballar de manera més senzilla, més ordenada i més professional. Perquè puguin dedicar menys temps a tasques repetitives i més temps a mostrar a altres persones com de meravellós és el món submarí.
Perquè crec que els centres de busseig no només venen immersions, cursos o activitats.
Tenen una missió molt més important: acostar l’oceà a les persones.
Cada persona que bussa per primera vegada entén quelcom que és difícil d’explicar amb paraules. Entén que sota l’aigua hi ha vida. Hi ha equilibri. Hi ha bellesa. Però també hi ha fragilitat.
I quan algú descobreix això, és molt més fàcil que vulgui protegir-ho.
Per això, per a mi ReefDesk és quelcom més que una empresa. Ho considero un moviment introspectiu. Una manera de mirar cap endins, de preguntar-me què puc aportar amb el que sé, i de posar la tecnologia al servei d’alguna cosa que val la pena.
Vull que la resta del món conegui com de bonic és el món submarí.
Vull que més persones s’apropin al busseig, no només com a activitat, sinó com una manera de connectar amb l’oceà. I vull que els centres de busseig tinguin eines que els permetin créixer, organitzar-se millor i dedicar més energia a transmetre aquesta consciència.
A més, una part important del benefici que generi ReefDesk anirà destinada a associacions que treballen precisament en allò que dóna sentit a tot això: la cura dels oceans.
Perquè si ReefDesk aconsegueix créixer, vull que aquest creixement també ajudi a protegir allò que el va inspirar.
No sé si ReefDesk canviarà el sector. Ojalà pugui aportar el seu granet de sorra.
Però sí que sé per què l’estic construint.
Ho faig perquè un dia em vaig posar una bombona, vaig baixar sota l’aigua i vaig descobrir un món que em va recordar que encara hi ha coses que mereixen ser cuidades.
I des de llavors, vaig sentir que volia formar-ne part.